Lis prestazions ambientâls des nestris citâts a son stadis valutadis come ogni an di Legambiente. Ognidun dai centris al à lis sôs particolaritâts, ma tal gjenerâl si pues dî che e o sin stabii se si fevele di cualitât dal aiar infûr che pal ozon, e invezit va sù la produzion di scovacis, il consum e la strassarie di aghe.
Dal sigûr al è il consum di teren chel indulà che la nestre regjon e va piês, parcè che par dut il teritori chest dât al è in cressite cu la ecezion di Pordenon e dome parcè che a son lats su i residents. La provincie metude piês e je Udin, indulà che il consum al è lat su di 8,7 metris cuadris par abitant. A Udin il traspuart public al reste blocât, ma a son in cressite in dutis lis citâts lis isulis pedonâls e lis zonis a trafic limitât intant che o sin tra i teritoris cun plui machinis in rapuart ai residents a nivel european. Lis criticitâts plui fuartis a Triest se si fevele di racuelte diferenziade.
Chescj i risultâts dal Rapuart Ecosistema 2025, fat di Legambiente in colaborazion cun Ambiente Italia e Il Sole 24 Ore su lis prestazions ambientâls dai 106 Comuns cjâf lûc talians, rivât ae trentesime seconde edizion. E a nivel talian, Pordenon cul so cuint puest e je la citât inte posizion miôr, intant che Triest e je al vincjesim cuart puest, Gurize al trentesim secont puest e Udin, e al cincuantesim puest, che e fâs un biel salt indaûr. “I dâts pandûts dal gnûf Rapuart- al à dit Mauro D’Odorico, referent regjonâl pal rapuart – a mostrin che a restin simpri lis emergjencis di simpri: la cualitât dal aiar no va miôr cundut che tal Zenâr dal 2030 i limitis a saran une vore plui sevêrs, o vin simpri plui machinis e la nestre rêt idriche e piert aghe di dutis lis bandis”. (a.d.g.) – 20.10.2025