Cuatri pituris di Filippo Brunner donadis dai erêts al Comun di Udin

da Alessandro Di Giusto

Presentadis a Udin, lunis ai 23 di Zenâr a Cjase Cavazzini lis cuatri pituris che a jerin di Filippo Brunner, imprenditôr ebreu triestin vivût tra Vot e Nûfcent, recuisidis dai todescs tal 1945 e donadis cumò dai erêts de famee al Comun di Udin. Presints al incuintri il sindic Pietro Fontanini, Helen Brunner in rapresentance dai erêts di Filippo Brunner e Vania Gransinigh, conservadore responsabile di Cjase Cavazzini.

Sodisfazion e ricognossince de bande dal sindic Fontanini che al à evidenziât che “la impuartance de donazion des cuatri pituris di Brunner de bande dai erêts dal grant imprenditôr ebreu triestin, tignudis dal 1944 tai dipuesits dal Museu Civic di Udin cence che si cognossès la identitât dal proprietari, no je leade dome al valôr des oparis, che vuê a jentraran in maniere uficiâl tes colezions di Cjase Cavazzini, ma ancje al valôr che a cjapin tant che testemoneance de storie di Brunner e di ducj i ebreus talians che a àn vivût il timp plui scûr de nestre storie. O vuei ringraciâ Helen Brunner e ducj i erêts pe decision di donâ chestis oparis al Comun di Udin”.

Filippo Brunner (1862 – 1947), esponent di une famee cognossude di origjin ebraiche che a vignive di Hohenems (Austrie) e lade a stâ a Triest sul imprin dal secul XIX, dopo vê studiât chimiche in Gjermanie e in Svuizare, al fasè un viaç a Manchester, dulà che al invià la sô prime ativitât industriâl e al maridà Fanny Sofia Bles. Cun jê al tornà a Triest tal Novembar dal 1894 e a verin trê fîs: Carolina, Hilda e Oscar. Di chel moment si dedicà aes ativitâts finanziariis e industriâls de famee, e cussì al judâ tal confermâ la sô fortune.

Previodint ce che al sarès sucedût di li a pôc cul incrudiment des leçs raziâls promulgadis tal 1938 dal guvier fassist talian, tal mês di Avost dal 1943 al le a stâ a Florence e po dopo in Svuizare, lassant ce che al veve te residence citadine di Triest e te tignude agricule di Tieregnove dal Lusinç e Marcorina.

Dopo dai 8 di Setembar dal 1943 e dal consecuent passaç di Triest te Zone di Operazion Litorâl Adriatic a aumentarin lis confischis e i sacs in dam dal patrimoni dai ebreus residents te citât. Ducj i bens mobii, e ancje lis colezion di art sioris e impuartantis, a forin confiscadis ai proprietaris legjitims par jessi vendudis. Tal câs di oparis di valôr storic e artistic particolâr, il comissari sovran Friedrich Rainer in acuardi cun Walter Frodl, za diretôr dal Reichsgaumuseum di Klagenfurt, al decidè di depositâlis tai museus competents par teritori.

Tal 1944, tal cjast de residence de tignude di Tieregnove, a forin cjatadis dôs cassis cun dentri siet pituris. Tal mês di Març dal 1945, cuatri di chestis – il Suonatore di flauto di Antonio Lonza, la Veduta di Gerusalemme di Bernhard Fiedler, il Sentiero nella foresta di Anton Windmaier e il Branco di cervi nel bosco di Johann Christian Kröner – a forin depositadis tal Museu Civic di Udin di chê volte, cence indicazions sul non dal proprietari. Finide la vuere, nissun si presentà a domandâ la restituzion e la mancjance di cualsisei riferiment ae proprietât e impedì une lôr restituzion juste.

Di chel moment, lis cuatri pituris a jentrarin tes racueltis dai Museus.

Dome dopo ricercjis di archivi resintis si è rivâts al non dal proprietari e duncje a metisi in contat cui siei erêts. Graciis ae lôr gjenerositât, al è stât pussibil conciertâ la donazion des oparis al museu di Cjase Cavazzini, che si è impegnât a esponilis in maniere permanente in memorie di Filippo Brunner, tant che testemoneance di ce che al è sucedût aes fameis ebraichis in chei agns ancje in Friûl-Vignesie Julie e cu la sperance che no si ripetin situazions dramatichis di chê sorte in futûr. (A.D.G.) – 24.01.2023

Lasse un coment

Redazion

logo

Editoriale Il Friuli Srl
P.IVA 01907840308

Regjistrazion al Tribunâl di Udin n. 9

dai 6 di Lui dal 2022

PRIN PLAN

Progjet finanziât de ARLeF
Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane

Chest sît al dopre i cookies par miorâ la tô esperience di navigazion. Lant indevant tu acetis la nestre informative su la privacy. Acetâ Lei di plui