La comunitât di Resie e à festezât un travuart impuartant: ai 9 di Zenâr dal 2026, Maria Di Lenardo, nassude tal 1926, e à fat cent agns.
Un secul di vite segnât de fuarce e de tenacitât, che a àn simpri fat cognossi lis feminis resianis, e la sô famee e le à festezade cun afiet e ricognossince. Ancje la aministrazion comunâl si è unide ae fieste: vinars passât, i sindics di Resie e di Vençon, tal ordin Anna Micelli eMauro Valent, a àn visitât la siore Maria inte Cjase di polse di Vençon, dulà che cumò e je residente, puartant cun mac di rosis e i saluts e i abraçs des lôr comunitâts.
Une femine dai timps passâts, lavoradore dure, mari amorevule, fuarte e salte, Maria e incjarne une gjenerazion cressude in dificoltât, ma ancje une vore leade ae sô patrie. Fie di Gniva e Uccea, e à passât la sô infanzie tai Agns ’30 dal 1900 e la sô prime zoventût vie pe seconde vuere mondiâl, un periodi storic complès che al influençât cetant la vite di ogni dî.
Tancj ricuarts a fevelin de sô fuarce: chilometris fats a pîts in ogni stagjon, ancje in Invier, cuant che – tornant des visitis ai siei nonos a Ucee – nol jere simpri pussibil tornâ in maniere direte a Resie di Carnize. Il viaç al lave indenant simpri a pît fin a Tarcint, daspò cul “tren”, come che e si ricuarde, fintremai a Resiute e tal ultin a pît une altre volte su pe valade.
Maria si è maridade une vore zovine e e à frontât ancje la esperience de emigrazion, prin tal Lussemburc e daspò in Belgjiche, cence mai dismenteâ Resie, la sô patrie, dulà che e je tornade par fermâsi intal 1995. La sô e je stade une vite fate sù sul sacrifici e sul amôr pe sô famee: cuatri fîs (un bisnevôt), cinc nevôts e cinc pro nevôts , vuê braurôs de lôr none e bisnone.
Il complean de siore Maria al cjape cussì un significât ancjemò plui speciâl pe comunitât: Resie e festezarà doi centenârs chest an, parcè che al è ancje chel di Elena Giusti. Chestis dôs feminis a son testemoneancis di une storie coletive fate di resilience, memorie e lidrîs profondis. (a.d.g.) – 15.01.2026